L’article analitza la Sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea de 19 de juny de
2025, dictada en l’assumpte C-200\/24, en la qual es declara que una prohibici\u00f3 absoluta de promoci\u00f3 d’oficines de farm\u00e0cia imposada per un Estat membre \u00e9s contr\u00e0ria al Dret de la Uni\u00f3. En el cas
concret, Pol\u00f2nia no aconsegueix demostrar que aquesta mesura nacional persegueixi efectivament la protecci\u00f3 de la salut p\u00fablica, ni a trav\u00e9s del consum racional de medicaments, ni mitjan\u00e7ant la salvaguarda de la independ\u00e8ncia professional del farmac\u00e8utic. Aix\u00ed mateix, el treball examina la jurisprud\u00e8ncia europea que diferencia entre la publicitat de medicaments i la publicitat d’oficines de farm\u00e0cia amb la finalitat de delimitar l’abast leg\u00edtim de les restriccions en mat\u00e8ria de comunicaci\u00f3 comercial. Finalment, s’ofereix una reflexi\u00f3 sobre el possible impacte d’aquesta sent\u00e8ncia en la normativa espanyola d’ordenaci\u00f3 farmac\u00e8utica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’article analitza la Sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea de 19 de juny de2025, dictada en l’assumpte C-200\/24, en la qual es declara que una prohibici\u00f3 absoluta de promoci\u00f3 d’oficines de farm\u00e0cia imposada per un Estat membre \u00e9s contr\u00e0ria al Dret de la Uni\u00f3. En el casconcret, Pol\u00f2nia no aconsegueix demostrar que… <\/p>\n